Juliol 2011
A risc de pecar de poc originals, quan estem encarant el juliol al Lluquet se’ns acudeix que el vi més apropiat per tal d’anar passant per les calors i xafogors estiuenques és un bon blanc. Però com que ens interessa no només refrescar-vos, sinó també que pugueu tastar i gaudir, comparar i fins discutir, el que us hem triat són dos xarel·los del Penedès, amb dues personalitats diferents però amb una qualitat i uns atractius equivalents.
Ja sabeu que el xarel·lo és, de les tres varietats preceptives de la zona que s’han utilitzat sempre per fer el cava (juntament amb la parellada i el macabeu), la que, des de fa ja uns quants anys, s’ha considerat més apta per a fer-ne un vi de qualitat i de característiques pròpies ben marcades. Així, avui en dia podem comptar realment amb una oferta de “xarel·los” molt i molt interessant, ja que és un vi que fins i tot ha fet forat en els gustos d’afeccionats d’altres zones, acostumats a vins blancs potser més afruitats. El xarel·lo és un vi que, quan es fa bé, és noble i lleuger al mateix temps, molt sec, tal com sempre ens han agradat els vins blancs a casa nostra, però també aromàtic. Un vi que sembla demanar aquests 6-8 ºC de servei, i que, com dèiem, agraireu ara que l’estiu ens comença a mostrar la seva cara autèntica.

Masia Sobirana Xarel·lo 2010
Aquest vi de la Masia Sobirana és un xarel·lo, tal com us anunciem, però els elaboradors li han volgut sumar un 10% d’un cepatge francès dels més aromàtics, el sauvignon blanc, que li dóna aquest toc una mica més picant i afruitat, gairebé tropical. Després de gaudir del seu magnífic color groc pàl·lid apreciareu aquestes aromes, de pera madura o fins i tot de plàtan i litxi (la culpa: del sauvignon), però també de flor de taronger, amb una estructura que li dóna la varietat nostra i una acidesa fantàstica, que li atorga una estructura complexa i al mateix temps lleugera i fresca. Un vi que, com tots els xarel·los, és ideal per acompanyar marisc, peix i arrossos.

Mas Candi 2010 Desig
El Desig és un vi monovarietal (aquest cop sí, xarel·lo 100%), que es fa als vessants del Garraf que miren cap a endins, cap a les terres, a Avinyonet del Penedès. És un vi amb el característic groc pàl·lid dels xarel·los, amb uns reflexos verdosos que denoten la seva joventut. Aquí apreciareu plenament, sense la interferència (per altra banda tan agradable) del sauvignon, el nas vegetal, d’herbes, de pera, de llimona, de flors. En la boca és ampli i dens, molt ple. Compareu-los, si podeu, si sou prou a taula per obrir les dues ampolles de cop, o si us ve de gust una copa de cada, per tastar i comprovar les diferències. O simplement per passar una bona estona amb la bona companyia del xarel·lo.

Juny 2011
Hi ha un celler a la Granada que des que el Lluquet va obrir les seves portes ens ha anat acompanyant. Es diu Ferrer i Catasús, i potser perquè entenen que les botigues de vins, al capdavall, són els ambaixadors de la seva marca (i de les altres), sempre ens han tingut una consideració especial... Els interlocutors de Ferrer i Catasús mai no han tingut cap pressa quan han entrat per la nostra porta, ens han explicat què feien i què deixaven de fer, i fins i tot, més d’una vegada ens han dut un vi sense etiqueta, és a dir, que encara no era al mercat, per tal que el tastéssim i els diguéssim què en pensaven. Per aquestes raons, nosaltres ens els hem mirat també amb una consideració equivalent.
Ara, el celler Ferrer i Catasús treu una nova gamma de vins, composta de moment per dues referències, un blanc i un negre, que són els que us presentem. Aquestes dues ampolles són d’allò més originals, ja ho veureu. Començant pel disseny, modern, divertit, ben treballat, amb aquests brillantets que llueixen els personatges al vestit... I el nom, sobretot el nom. Si el mes passat us dúiem un “perro verde” i una “multa”, aquesta vegada serà un “somiatruites” (el blanc) i un “cap de trons” (el negre), vins amb els quals, segons els responsables, es pretén iniciar el públic jove en el gaudi d’un bon vi. Una altra particularitat de l’ampolla: veureu que al costat del codi de barres hi ha el que s’anomena un QR (Quick Response Barcode). Es tracta d’unes “taquetes” en blanc i negre que en realitat són un codi que acciona una aplicació per a Iphone i Ipad, i que connecta automàticament amb un vídeo de presentació del vi. En fi, ja ho veieu, un munt de novetats i una pila d’iniciatives innovadores i engrescadores.

Cap de trons 2010
Si les novetats i l’esforç quedessin circumscrits al disseny i al nom, al màrqueting en definitiva, malament aniríem. La realitat és que a Ferrer i Catasús han fet dos vins esplèndids, fàcils de beure, expressió que vol ser i és un compliment. Aquest vi negre ben jove (ja veureu els reflexos violats a la copa) és una barreja de syrah, cabernet sauvignon i merlot, i té una graduació de 13%. Es beu com la lleteta, que diuen els francesos, de tan bé com entra, i és ideal com a “negre d’estiu” (o sigui que no tingueu complexos i, si us ve de gust, doneu-li un copet de nevera).

Somiatruites 2010
El blanc que us presentem és un vi ben aromàtic, fet amb un cupatge on destaquen el sauvignon blanc, el muscat, el chenin i el nostre xarel·lo. Amb una graduació de 12%, també és un vi jove, però amb molt de caràcter, amb notes molt fresques, de fruita i de flors. Us serà ideal per acompanyar arrossos, peixos i fins el pollastre a l’ast del diumenge. Un cop més, un vi ideal per a l’estiu. Que vagi de gust!

Maig 2011
Un blanc i un negre: no sabem si la combinació us sona... Certament les classes de vi permeten algunes aliances, però tampoc tantes, és a dir que no és estrany que en un lot de dues ampolles n’hi hagi una de cada color. Aquest cop, el blanc és de Rueda, al bell mig de Castella i Lleó. El negre, de Calatayud, a l’Aragó. I tots dos, que no són del mateix color, ni de la mateixa denominació d’origen, tenen tanmateix una cosa en comú: la singularitat o l’estranyesa del nom.

El Perro Verde 2010
Ja hem dit més d’un cop (i més de dos) que al Lluquet ens agraden molt els blancs aromàtics. A la península Ibèrica és una mena que no té tant de predicament com ara a França, per exemple. Però potser s’hauria d’aclarir que les condicions geogràfiques i climàtiques també compten. Per tal de tenir un vi blanc que sigui sec i al mateix temps posseeixi una riquesa aromàtica i la possibilitat de poder evolucionar durant un temps, cal que el raïm tingui una acidesa que és difícil d’obtenir en les nostres latituds. A Rueda es produeix una feliç coincidència de dos factors que permeten comptar amb uns vins blancs excepcionals: una climatologia continental i la presència d’una varietat privilegiada, el verdejo, una de les joies de la viticultura espanyola.
El vi que us presentem, El Perro Verde, és un vi de 13 % Vol., obtingut amb un 100% de raïm verdejo, que a la vista llueix un color groc pàl·lid. En nas presenta aromes típiques d’aquest raïm: cítrics, fruita madura, fins i tot un record anisat. En boca és dens i ben estructurat, amb un final llarg i un pel amargant, cosa típica dels verdejos i que, quan us hi acostumeu, veureu que constitueix una part del seu atractiu.

La Multa 2008
Aquesta ampolla de garnatxa prové, com hem dit, de Calatayud (és a dir, que és una ampolla bilbilitana, que Déu-n’hi do amb el gentilici). És un vi fort, potent, de 14,5 % Vol., amb un color cirera picota esplèndid, intens. Al nas hi sentireu l’olor característica de la varietat, molt “vinosa”, records de cellers antics, però ben afinada, intensa. En boca notareu la graduació alcohòlica però sense que us molesti, perquè l’estructura es forta, plena, rodona, i acaba en un postgust llarguíssim i elegant. Això sí, repetim, és un vi intens i potent, que més val guardar per plats forts de carn vermella o caça. Per cert, volíeu més noms curiosos? L’enòleg d’aquest vi és Norrel Robertson, un escocès que ha voltat mig món i que opera a Calatayud. I per això el celler s’anomena “El Escocés Volante”...

Abril 2011
Ara sí que va de bo... Calor, plantes que broten, els dies que s’allarguen, les flors que s’obren, la pressió que puja i baixa, el pol·len que... que... aaatxum! Sí senyor, ha arribat la primavera. I amb aquesta estació arriben les ganes de sortir, de menjar a l’aire lliure. Al Lluquet hem pensat que us podíem oferir dues ampolles de productes diferents, per tal que tots els gustos es sentin acaronats. Un vi negre, d’una denominació d’origen inèdita en les nostres ofertes (la Conca de Barberà) i un cava rosat.

Josep Foraster Criança 2007
Aquest vi de criança s’ha elaborat, com diem, a la Conca de Barberà, una de les denominacions d’origen que ofereix vins més interessants del nostre país, i que tot i això encara no havíem visitat. És un vi de criança elaborat amb un 40% de cabernet sauvignon, un 30% d’ull de llebre i un 30% de syrah. Tot i que és un vi que arriba als 14% Vol., com molts dels nostres negres meridionals, té un equilibri esplèndid, i és un vi carnós, molt sensual, amb gustos de fruita negra i vermella tirant a madura, i notes d’espècies i de vainilla. Aquests darrers matisos li venen d’una criança molt ben feta en bótes de roure francès, on s’ha estat fins a dotze mesos. És un vi que apreciareu especialment amb plats de carn i guisats, però que també suporta a la perfecció que el convertiu en copa de sobretaula, potser acompanyant un bon formatge.

Marquès de Gelida Rosat Pinot Noir Reserva
Potser ja sabeu que un dels costums que s’està mirant d’arrelar de cara a la diada de Sant Jordi és el cava rosat. Ja fa uns anys que a les pastisseries i fleques del nostre país hi ha l’anomenat “pa de Sant Jordi”, una modalitat que només s’elabora per a aquest dia assenyalat. Acompanyar el dinar de Sant Jordi amb cava rosat sembla, doncs, ben apropiat. I no només pel color rosa, en un dia protagonitzat per la rosa (que ja sabem que l’amor...), sinó perquè es tracta d’un producte que cada vegada val més la pena de conèixer, tant per la varietat creixent que trobem al mercat com per la qualitat també cada dia més alta. El rosat és un cava que arriba a agradar fins i tot a qui no agrada el cava; o més ben dit, a qui li agradaria un cava amb una acidesa menys marcada. De fet, el cava rosat acostuma a presentar una acidesa molt semblant a la del cava “blanc”, però que, si és ben fet, queda emmascarada per les aromes varietals. El cava que us presentem està fet amb una de les varietats reines d’aquest producte, el pinot noir, que de fet a la Xampanya ja propicia rosats (i blancs, sense maceració de les pells, el famós “blanc de noirs”) ben apreciats. Es tracta d’un cava amb una criança de 18 mesos com a mínim, fresc i aromàtic, amb dominant de fruits vermells i una estructura molt ben equilibrada. Un cava per acompanyar sencer tot el dinar, fins i tot ja des de l’aperitiu.

Març 2011
Exotisme podria ser el lema d’aquesta proposta del mes de març. Pel que fa al vi negre, perquè ens arriba d’un altre continent i un altre hemisferi. I pel que fa al vi blanc, perquè hi predomina una de les varietats més aromàtiques, juganeres i “tropicals” d’Europa, el sauvignon blanc.

Llama Malbec Roble 2007
Quan en una ampolla hi veiem l’esment a la varietat malbec, tenim molts números d’encertar-la si ens aventurem a afirmar que estem davant d’un vi argentí. En efecte, en aquelles terres on s’aclimaten força raïms del Vell Món, el malbec és un dels preferits a l’hora de fer vins negres. Aquest Llama Malbec Roble de l’any 2007, elaborat a la regió de Mendoza pel celler Belasco de Baquedano, té una alta graduació (14% Vol), com molts d’aquests vins negres sud-americans. I com acostuma a passar, aquest grau tan alt ja veureu que amb prou feines es nota, de tan equilibrat que està per la qualitat del raïm d’origen (afavorit per un clima excepcional) i pel pas durant sis mesos en bótes de roure francès. És un vi que funcionarà de meravella per a plats de carn vermella o guisats amb salsa, i ja no diguem si esteu davant d’un plat de caça. I com sempre, recomanem que trieu un parell de bons formatges per apreciar el bouquet d’aquest malbec.

Castell del Remei Blanc Planell 2010
Les terres dels Costers del Segre presenten una climatologia dura però agraïda per a la vinya, que afavoreix el conreu de varietats provinents de diversos llocs de França. El vi blanc que esteu a punt de tastar és un híbrid entre la tradició catalana i la de la costa atlàntica francesa, per l’aliança entre el macabeu i el sauvignon blanc. El macabeu ja el coneixeu prou, perquè forma part de la “nostra” trilogia de vins per al cava (amb el parellada i el xarel·lo). Per la seva banda, el sauvignon blanc, amb el qual es fan alguns dels vins blancs de Bordeus i del país del Loira, és una de les varietats més perfumades i exòtiques, amb tocs de fruita tropical i de cítrics que contrasten amb els nostres vins més secs i frescos. Ja ho hem dit més d’un cop, ens agraden molt els blancs aromàtics, aquells vins que sembla, per la seva untuositat i les seves aromes florals i afruitades, que hagin de ser gairebé dolços, quan de fet són tan secs com els que més. El Blanc Planell, que té una graduació de 12,5% Vol, és un vi jove, ja veieu que és del 2010, però tot i això té prou complexitat com perquè pugui acompanyar (a més dels nostres estimats formatges) un arròs de peix, mariscos o peixos al forn i fins i tot un bon foie-gras.

Febrer 2011
Vet aquí una nova combinació de blanc i negre, en aquest cas dos vins del mateix celler, De Müller, amb seu a Tarragona però amb vinyes a altres denominacions d’origen, com al Priorat, d’on prové el negre que us presentem. De Müller és conegut, entre altres productes, pels seus vins de solera, rancis o dolços, de gran i llarga tradició. Amb les ampolles que us oferim aquest mes us adonareu que també saben fer vins per consumir a taula.

Legítim Criança 2007
Aquest vi negre és fet, com ja hem dit, al Priorat, on la casa De Müller hi té vinyes des de fa més de mig segle. És un vi de criança, de l’any 2007, que ha reposat en bótes de roure francès i americà, i que prové de raïm de les varietats més arrelades al Priorat, les sòlides i autòctones garnatxa i carinyena i les forànies però tan ben aclimatades merlot i syrah.
Es tracta d’un priorat característic, de graduació molt alta (14,5 % Vol.), i d’una densitat que apareix ja a la vista gràcies a les llàgrimes ben pronunciades que deixa a la copa. Al nas hi notareu olors de confitures intenses i fruites vermelles, així com aromes procedents de la criança en fusta: vainilla, olors torrats... És un d’aquells vins tan complexos que es poden consumir per dinar o sopar, amb un bon plat de carn vermella, de caça o un guisat, però també deixar que ens acaroni el paladar assaborint-lo amb un bon formatge. En boca és càlid, una mica tànic (aquella aspror que, quan és fina com és el cas, suma atractiu a la sensació gustativa), i presenta un final de boca ampli, sumptuós, llarg i agradable. Un priorat com els que ens agraden!

Chardonnay 2010
El chardonnay és un raïm originari de la Borgonya i de la Xampanya, és a dir, de regions més fredes i plujoses que no pas la nostra. Però s’adapta tan i tan bé a les nostres contrades (i a moltes d’altres) que proporciona un producte que, respecte de l’original francès, n’és cosí germà, però té les seves pròpies característiques. Els nostres chardonnays són, doncs, més mediterranis, més càlids. Aquest De Müller presenta a la vista un color groguenc transparent i brillant, amb algun reflex verdós, fruit de la seva joventut. És un vi que ha passat per bóta, la qual cosa li atorga aromes de vainilla i cítrics. En boca presenta el característic equilibri entre acidesa, dolçor, densitat i alcohol (13 % Vol.) que distingeix aquest raïm. El trobareu ben adequat per acompanyar peixos al forn, arrossos i primers plats suaus, i també, com molts vins blancs aromàtics, per fer costat a un bon foie gras.

Gener 2011
Any nou, nova denominació d’origen! No pas nova, ja que va néixer l’any 1966, però sí que ho és entre les nostres seleccions. En efecte, encara no havíem inclòs entre els lots mensuals cap vi de Jumilla, una denominació que cada cop va adquirint més renom pels seus vins negres, sobretot fets a partir de raïm monastrell. Fins no fa gaire, parlar dels vins de Jumilla transmetia aquella impressió de vi a doll que també evocaven altres denominacions. Però els viticultors i els enòlegs d’arreu fa temps que han entès que l’única via raonable és, avui en dia, la qualitat, sobretot en un mercat constituït per clients cada cop més entesos i exigents. Els vins que us presentem són dos negres de dos cellers de Jumilla, elaborats preferentment amb la varietat reina de la zona. Dues propostes intenses, d’alta graduació i que ens han agradat molt, una sorpresa molt interessant per començar amb força aquesta nova dècada!

Carchelo 2009
Al catàleg del Lluquet hi hem tingut des del primer dia un Syrah d’aquest celler de Jumilla, Carchelo, que s’ha venut prou bé perquè presentava una relació qualitat-preu excel·lent: un vi molt ben fet, honest, que molts clients han apreciat i repetit. Ara us presentem un altre negre del mateix celler, constituït per un 40% de monastrell, un 20% de tempranillo y un 20% de cabernet sauvignon. És un vi que, malgrat la seva joventut, us sorprendrà per la seva estructura, la seva consistència, el seu equilibri agosarat, tens. No endebades registra un 14% Vol., que amb prou feines notareu, de tant harmonitzat com està amb les intenses notes afruitades, de móra i fruit vermell. Malgrat, doncs, aquesta graduació, veureu que es pot beure molt fàcilment, acompanyant sobretot plats d’aquest temps, també intensos, guisats, estofats, carns vermelles, caça... o, si no us voleu complicar, per allargar una vetllada de sobretaula amb un bon formatge.

Altos del Cuadrado Monastrell 2008
El discurs podria ser molt semblant pel que fa a aquest vi d’Altos del Cuadrado, si més no per intencions i caràcter, que deu ser doncs el que ofereix la zona de Jumilla. És un vi un any més vell, de 13,5% Vol. de graduació alcohòlica, amb un gust més confitat, de pruna madura, i on destaca també alguna nota balsàmica provinent dels quatre mesos de criança en bóta de roure. En aquest cas predomina molt més el monastrell, fins a un 85%, a més d’un 10% de syrah, un raïm que s’acomoda a la perfecció a les zones molt assolellades, i un 5% de cabernet sauvignon. Un vi amb el qual podreu acabar de gaudir d’aquestes festes de Nadal i que, com podreu comprovar, us resol tan bé el dinar que per a un altre dia el tornareu a triar. 

Desembre 2010
El dia 30 de novembre de l’any 2007 és una data molt important per al Lluquet, ni més ni menys perquè és la data del seu naixement. Ara acabem de fer, doncs, tres anys, després dels quals no és que conservem la mateixa il·lusió del principi, sinó que constatem amb alegria que estem encara més engrescats que el primer dia. La nota de tast és el lloc adient per recordar aquest aniversari? Per què no? De tota manera, us informem, us recordem les dues adreces d’Internet, la de la botiga (www.lluquet.cat), on podeu seguir tot el que succeeix al Lluquet, i la del blog (lluquet.blogspot.com) on a més a més hi podeu deixar, si us ve de gust, un missatge.
Però ara ve Nadal (i abans Santa Llúcia), i com que l’any passat, pel que ens heu dit, sembla que us va agradar la proposta, aquest any la repetim: el lot del mes de desembre està integrat, doncs, per un cava de gran reserva i un vi negre de la Rioja, de criança, perquè us pugueu regalar el paladar en les festes que s’acosten.

Finca San Martín Crianza 2006
Els cellers integrats en el grup La Rioja Alta es distingeixen per uns productes molt acurats, que representen perfectament aquesta denominació d’origen tan prestigiosa pel que fa a vins negres. Els vins de la Finca San Martín provenen d’unes vinyes homònimes, que donen altres vins del grup, com el més anomenat Barón de Oña. Aquest vi de criança, fet amb les varietats tempranillo i mazuelo, presenta una densitat molt apreciable ja a la vista, on destaca el seu color de cirera. El nas detecta el pas per bóta, ben compensat per fruites madures, mentre que en boca tornem a trobar aquesta densitat tan untuosa, i un equilibri que el converteix en un vi ideal per als nostres primers plats més forts i tota mena de segons plats de carn.

Torelló Brut Nature Gran Reserva 2006
Els productes que fan els nostres viticultors i enòlegs a Gelida cada cop tenen més prestigi ja no només al Penedès, sinó a tot el país. Un dels cellers de més tradició és ben a prop, a la carretera de Sant Sadurní: les Caves Torelló. I dins dels seus productes, la gamma més alta està integrada, entre d’altres, per aquest Brut Nature Gran Reserva, que us presentem en la collita de l’any 2006. L’esment Gran Reserva significa que, per la qualitat del vi de base, s’ha decidit que podia aguantar perfectament tres anys com a mínim dins l’ampolla. Això és el que significa, però què representa? Representa un bouquet molt més afinat, delicat, untuós, amb una bombolla finíssima, que acompanya a la perfecció tant l’aperitiu i les postres com tot un bon dinar de festa. Que vagi de gust!

Novembre 2010
Si haguéssim de dir quines són les denominacions d’origen més prestigioses i més conegudes de Castella i Lleó, segurament ens posaríem ben aviat d’acord i ens en sortiria una de cada: de vi negre la Ribera del Duero, de vi blanc la zona de Rueda. Es tracta d’àrees que han rebut un fort impuls en les darreres dues o tres dècades, sobretot a causa d’un factor que hauria de ser sempre el primer i principal en tota denominació d’origen que vulgui destacar: la qualitat en l’elaboració de vins. No serem pas nosaltres qui dubtarem de l’eficàcia d’una bona campanya publicitària, però si al darrere no hi ha un producte com cal, no hi a res a fer. Aquest mes us presentem, doncs, un vi de cada, que són del mateix celler, Protos.

Protos Roble 2008
Molts recordareu que, parlar de vi negre a la península, equivalia fins fa uns anys a parlar sobretot dels vins de Rioja. Avui en dia, el prestigi potser s’ha acabat ja de decantar (tot i que hi continua havent-hi grans, grandíssims vins de Rioja) cap a la Ribera del Duero, i aquest segell transmet una mena de garantia, de seguretat de trobar-nos amb un bon vi negre i, el que és més interessant, en gairebé totes les gammes de preu. Aquest és el cas del Roble 2008, un vi que molts ja deveu conèixer perquè pel Lluquet han passat desenes d’ampolles. Està elaborat íntegrament, com tants Riberes, amb tinta del país (el nostre ull de llebre), i s’ha fermentat sis mesos amb bóta de roure americà i sis mesos més en ampolla. El resultat és un vi de 13% Vol. de color cirera picota, amb aromes de fruits vermells i tocs de vainilla.

Protos Verdejo 2009
En el cas del vi de Rueda el fenomen és una mica diferent que amb la Ribera del Duero, perquè Espanya era terra sobretot de negres, i el blanc s’ha hagut d’obrir camí a tot arreu. Avui podem gaudir de grans vins blancs ibèrics: albariños a Rías Baixas, verdejos a Rueda, xarel·los al Penedès, chardonnays una mica a tot arreu, però aquesta cultura del vi blanc és relativament nova. I en aquesta tessitura, la D.O. de Rueda també s’ha sabut obrir el seu espai propi, gràcies, principalment, a aquest raïm tan agraït que en constitueix la major part dels blancs, el verdejo. El mes passat us oferíem un vi de Rueda que duia un 50% de verdejo. Valgui aquesta proposta del novembre per fer-vos veure què representa un vi constituït al 100% pel raïm rei de Rueda. Aquest Protos, de 13% Vol., té un color groc palla amb reflexos verdosos, signe de la seva joventut, i un aroma que ens duu el record de fruita tropical i préssec blanc. El final lleugeríssimament amargant és, justament, una de les característiques del verdejo, i un dels seus atractius de propina.

Així les coses, aquest mes reblem el clau pel que fa a les dues estrelles d’aquestes estadístiques, el vi negre i la DO Penedès, perquè us oferim un negre de la comarca molt interessant, el Cepell del celler Eudald Massana. Per altra banda, mirem d’insistir amb el cava, un gènere que no ha tingut tanta presència en els lots, fruit d’aquesta preferència que esmentàvem pel vi en general i pel negre en particular. Així, als cinc caves que us havíem presentant fins ara, cal afegir-hi aquest Brut Nature Família del mateix celler, una firma que es distingeix pel fet que els seus vins s’obtenen mitjançant l’agricultura ecològica.

Brut Nature Família
Aquest cava s’ha obtingut amb la tríade de varietats clàssiques de la zona, el macabeu, el xarel·lo i el parellada. És un cava que ha envellit entre 18 i 20 mesos al celler, la qual cosa li dóna una cremositat i una maduresa sorprenents. És un cava aromàtic, fresc, suau, amb un final de boca fantàstic, que pot acompanyar tot un àpat des del principi fins al final, amb especial atenció per l’aviram i fins i tot el marisc. De cara a l’onze de setembre, no ho dubteu, aquest Brut Nature farà més que el pes.

Cepell 2009
El Cepell és un producte contrastat, l’estrella dels vins negres del celler Eudald Massana, fins al punt que no respon cada any al mateix cupatge, sinó que el fan en base als millors raïms negres de la temporada. Així, hi ha hagut anys en què era un monovarietal de cabernet sauvignon. Aquest 2009 que teniu sobre la taula l’han fet amb cabernet, merlot i ull de llebre. El resultat és un vi que, malgrat el seu grau alcohòlic (13,5 % Vol. ) és d’una gran suavitat en boca, aromàtic i equilibrat, amb una bona permanència. Tasteu-lo amb carns de tota mena, i de ben segur que repetireu.

Agost 2010
La proposta que us fa el Lluquet aquest mes d’agost és la més singular de la trentena llarga de què heu pogut gaudir fins ara. I només que hi feu un cop d’ull ja veureu el per què. Tal com us anunciàvem fa poc, en comptes de dues ampolles us en presentem cinc, tot i que quatre d’elles, ja ho veieu, són més petites. I és perquè aquestes ampolles no contenen ni vi ni cava, sinó cervesa. Amb tot això, no volem ara trencar els motlles del tot, i hem triat per completar la proposta un vi negre molt i molt interessant.

Descregut Negre 20 80 - 2005
La masia de Can Descregut, situada a Vilobí del Penedès, fa una sèrie de vins molt interessants, i també algun cava, des de l’any 1989. Potser els heu vist ja en algun lloc: bategen les seves ampolles amb xifres que, lluny de ser enigmàtiques, volen descriure’n el contingut. Així, el vi blanc 303 ens vol indicar un percentatge de 30% aproximadament de 3 raïms diferents (xarel·lo, macabeu, parellada). Aquest 20 80 que teniu entre les mans indica un 20% de syrah i un 80% de merlot. És un vi del 2005, amb força grau (13,5% Vol), però que passa amb gran subtilesa per boca. I és que aquesta és una de les vocacions d’aquest celler: que el seu vi, complex en aromes i gustos, sigui també de consum “senzill”, per dir-ho així, és a dir, que tothom en gaudeixi i, a més, acompanyant menges ben variades. Traieu-lo, doncs, a taula, gairebé per a qualsevol ocasió, i no en quedareu descontents.

Cervesa del Montseny
Per què, cervesa? Ens motiven dues raons fonamentals: la primera és que aquesta Cervesa del Montseny és prou especial i té una qualitat prou contrastada com perquè la pugueu gaudir si la tasteu amb atenció com si fos un vi. El fet que n’hi hagi quatre de diferents suma, evidentment, atractiu a aquest aspecte. La segona raó ve a complementar la primera, a facilitar-ne el tast, per dir-ho així: en ple més d’agost, no se’ns acut manera més engrescadora i, a la vegada, discreta, d’entrar a casa vostra i d’alleugerir-vos la travessia de l’estiu que oferir-vos una cervesa ben fresqueta. Què us podem dir que no s’indiqui ja a les especificacions de la caixa i de les ampolles? Insistirem en el fet que són unes cerveses que no s’han filtrat ni pasteuritzat, i que per això ja veureu que no tenen la transparència de les cerveses “industrials”. Que tenen una densitat molt atractiva i una gran riquesa de matisos gustatius. I que no són tan fortes com podria semblar. Per posar un exemple, la negra passa tan bé com les rosses, i qualsevol d’elles, ben fresquetes, us poden alegrar l’aperitiu del vespre o fins i tot, per què no, el sopar sencer.